En aquesta entrevista, explorarem diversos aspectes del sistema fiscal a Andorra i tractarem tots els aspectes sobre la fiscalitat fiscal i corporativa a Andorra. Des dels fonaments del règim únic fins als atractius règims especials i les regles antievasió. Joan-Francesc comparteix informació crucial sobre com tributen les empreses residents i no residents, alhora que revela les tendències actuals i les possibles reformes futures en el panorama fiscal andorrà.
Guiats per l’experiència de Joan-Francesc, descobrirem i entendrem millor les oportunitats i peculiaritats que fan d’Andorra un actor important en el panorama fiscal internacional.
Supòsits generals de l’impost de societats i la fiscalitat a Andorra
Des d’un punt de vista general, li demanaré explicacions sobre els detalls dels impostos a Andorra perquè el lector pugui orientar-se fàcilment segons el seu cas.
Com s’estructura la fiscalitat societària a Andorra? Hi ha múltiples nivells d’imposició?
A Andorra, el sistema fiscal de societats es basa en un únic sistema. Tot i dividir el país en set parròquies, cal destacar que aquestes entitats no apliquen l’impost de societats. En canvi, es poden cobrar taxes municipals i administratives, però continuen sent independents de l’impost de societats. Aquesta simplicitat contribueix a la transparència del sistema fiscal andorrà, fent accessible i atractiva la fiscalitat corporativa.
Quins impostos s’imposen a les societats residents a Andorra i quins són els tipus aplicables?
Les persones jurídiques residents a Andorra estan subjectes a un impost de societats del 10%, calculat sobre els seus beneficis. Una característica especial important es refereix als fons de tipus obert i a les empreses d’inversió, que es beneficien d’una exempció total de l’impost de societats, és a dir, d’un tipus del 0%. A més, es pot aplicar una petita taxa municipal, en funció de la parròquia i la mida del local comercial. Amb aquests matisos es pretén crear un entorn fiscal just alhora que s’anima a prosperar determinats sectors.
Quina és la base imposable de l’impost sobre societats a Andorra? Es calcula sobre els ingressos, els beneficis, els ingressos empresarials específics, els beneficis considerats o alguna altra base imposable?
Joan-Francesc: A Andorra, l’impost de societats es basa en els beneficis generats per les activitats globals d’una empresa. Això significa que la fiscalitat està directament vinculada als beneficis obtinguts, proporcionant un enfocament clar i directe a l’hora d’avaluar la càrrega fiscal de les empreses que operen a la nostra jurisdicció. Amb aquesta transparència es pretén simplificar el procés fiscal i fomentar un entorn empresarial saludable.
Hi ha un tractament diferencial en funció de la naturalesa de la base imposable, com els guanys patrimonials enfront de les rendes empresarials o els ingressos per dividends?
Joan-Francesc: A Andorra, tots els ingressos mundials estan subjectes al mateix tipus impositiu, independentment de la seva naturalesa. No obstant això, és important destacar que hi ha disposicions legals que permeten l’exempció de determinats tipus de rendes, com els guanys patrimonials i els dividends. Aquest enfocament pretén garantir l’equitat fiscal alhora que proporciona incentius específics per a determinats aspectes de l’activitat econòmica.
El règim fiscal a Andorra és global, territorial o una combinació d’ambdós?
Joan-Francesc: A Andorra, el sistema fiscal adoptat és global. Això significa que la fiscalitat s’aplica a les rendes generades tant a nivell nacional com internacional. Aquest enfocament ofereix una visió holística de l’activitat financera de les empreses, millorant la transparència del sistema fiscal andorrà.
Les empreses d’Andorra poden utilitzar i/o arrossegar pèrdues amb finalitats fiscals, i hi ha una restricció en l’ús de pèrdues estrangeres a nivell nacional?
Joan-Francesc: De fet, a Andorra, les empreses tenen l’opció d’utilitzar i anticipar pèrdues durant els propers 10 anys, oferint flexibilitat per mitigar l’impacte fiscal. Pel que fa a les pèrdues estrangeres, sota determinades condicions, les empreses andorranes poden compensar-les a nivell nacional. Aquesta disposició pretén fomentar la resiliència financera de les empreses alhora que es promou un cert grau d’obertura als fluxos econòmics internacionals.
A Andorra, hi ha distinció entre el beneficiari efectiu i el propietari legal en termes d’impostos, o només tributa el titular o titular legal de la renda?
Joan-Francesc: A Andorra, l’ordenament jurídic adoptat no distingeix entre el beneficiari efectiu i el titular legal en matèria fiscal. Això vol dir que la tributació es basa en el propietari legal o nomenat de la renda, sense cap consideració específica per al beneficiari efectiu. Aquesta simplicitat conceptual contribueix a la claredat i predictibilitat del sistema fiscal andorrà.
Els tipus impositius a Andorra varien en funció de la renda o la mida del balanç del contribuent?
Joan-Francesc: No, a Andorra, el tipus impositiu de l’impost de societats es manté constant en el 10%, independentment de la mida del balanç del contribuent. Aquest enfocament coherent ajuda a crear un entorn fiscal just i predictible per a totes les empreses, promovent així la transparència i la simplicitat del sistema.
Les entitats no societàries, com ara societats civils o trusts¹, estan subjectes a l’impost sobre societats a Andorra?
Joan-Francesc: A Andorra, els trusts i les societats civils no formen part integrant de l’ordenament jurídic. Això es deu al fet que el titular legal és indistingible del beneficiari efectiu en el nostre marc legal. Per tant, l’impost sobre societats no s’aplica a aquestes entitats concretes. Aquest enfocament contribueix a la claredat i senzillesa del panorama fiscal andorrà.
¹Un fideïcomís és un contracte pel qual una persona (l’assentador) cedeix la totalitat o part dels seus béns a una altra persona (el fiduciari), que és responsable d’actuar en benefici d’un o més beneficiaris.
Règims especials de la fiscalitat sobre societats a Andorra
A continuació abordarem els casos particulars de la fiscalitat andorrana, amb qüestions que abordaran cada cas.
Hi ha règims especials a Andorra per a determinades entitats, com ara fons, zones de negocis, o inversions en sectors concrets com el petroli i el gas, l’immobiliari o la propietat intel·lectual?
Joan-Francesc: De fet, Andorra ofereix règims especials destinats a estimular determinats sectors. En particular, hi ha un règim similar a una caixa de patents per al desenvolupament i l’explotació de la propietat intel·lectual. Ofereix una reducció significativa del 80% de la base imposable, fins a un tipus efectiu de gravamen del 2%. No obstant això, és important destacar que s’apliquen criteris específics, especialment pel que fa al tipus de PI i l’ús de recursos humans i materials al país.
Un altre règim especial està dirigit a les societats participades exclusivament en societats dependents. Aquest règim redueix els requisits per a l’aplicació de plusvàlues i exempcions de dividends. Aquestes mesures tenen com a objectiu promoure el desenvolupament en sectors específics i reforçar la competitivitat d’Andorra en l’àmbit internacional.
²El Patent Box és un règim fiscal de tributació de la propietat intel·lectual que es concedeix a les empreses per localitzar les seves patents, investigacions, etc. en un país determinat. En particular, aquest règim fiscal permet tributar per les rendes de patents a un tipus efectiu inferior al de les rendes corrents.
A Andorra, hi ha avantatges fiscals en cas de reorganització societària o transmissió intragrup de societats i altres actius? Podries elaborar els plans de participació que es puguin aplicar?
Joan-Francesc: Sí, en cas de reorganització empresarial amb raons econòmiques vàlides, Andorra aplica un règim de reorganització, també conegut com a règim neutral. Aquest règim preveu l’ajornament dels guanys patrimonials potencials, alineant així les pràctiques andorranes amb el règim especial de reorganització aplicable a la Unió Europea. L’objectiu d’aquestes mesures és facilitar els ajustos estructurals de les empreses i proporcionar flexibilitat en un context de canvis econòmics legítims.
És possible que un contribuent a Andorra opti per altres règims fiscals, com ara diferents mètodes de càlcul de la base imposable, per exemple en funció de la renda en relació amb els beneficis o per la base de caixa en relació amb la base dels comptes?
Joan-Francesc: A Andorra no està permès canviar el mètode de determinació de la base imposable. S’homogeneïtza el marc fiscal, garantint un enfocament homogeni per a tots els contribuents. Amb aquesta limitació es pretén mantenir la coherència i senzillesa del sistema fiscal andorrà.
Com tributen a Andorra les societats la moneda funcional o d’informació de les quals difereix de la de la jurisdicció on resideixen?
Joan-Francesc: A Andorra, l’euro és la moneda oficial i la que s’utilitza per a la comptabilitat i la informació fiscal. Qualsevol conversió de moneda es fa al final de l’any. El guany o pèrdua patrimonial potencial resultant de la traducció de divises té la consideració de base imposable o pèrdua admissible. Aquest enfocament té com a objectiu garantir la coherència en el tractament fiscal de les empreses que operen amb diferents monedes.
Com tributen els actius intangibles a Andorra?
Joan-Francesc: Amb caràcter general, els actius intangibles a Andorra no gaudeixen de cap tractament especial, llevat que estiguin acollits al règim fiscal especial de cànons i rendes generades per l’explotació de determinades modalitats de propietat intel·lectual. En aquest últim cas, es poden aplicar disposicions específiques, però per a la resta d’actius intangibles estan subjectes a normes fiscals tipus.
Hi ha deduccions a nivell empresarial per aportacions a pensions a Andorra?
Joan-Francesc: No, a Andorra no hi ha deduccions a nivell empresarial per cotitzacions de pensions. El sistema tributari no preveu un tractament específic en relació amb aquestes aportacions en l’àmbit de l’impost sobre societats.
Els contribuents de diferents sectors, com la banca, estan subjectes a impostos o recàrrecs diferents o addicionals a Andorra?
Joan-Francesc: No, a Andorra el règim fiscal de societats és uniforme i s’aplica per igual a tots els sectors, inclòs el bancari. No hi ha recàrrecs sectorials ni càrrecs específics del sector.
Hi ha altres recàrrecs, com el recàrrec de solidaritat, l’impost escolar, l’impost de societats o l’impost sobre les remeses a Andorra?
Joan-Francesc: No, a Andorra no hi ha cap altre recàrrec aplicable a les persones jurídiques. El règim fiscal de societats no preveu cobraments addicionals com el recàrrec de solidaritat, l’impost escolar, l’impost sobre societats o l’impost sobre remeses.
Hi ha deduccions en l’impost de societats per patrimoni net a Andorra?
Joan-Francesc: No, a Andorra no hi ha presumptes deduccions de l’impost sobre societats específicament relacionades amb el patrimoni net. El sistema tributari no preveu disposicions especials per a les deduccions automàtiques d’aquesta categoria.
Com es tracten fiscalment les inversions en immobilitzat a Andorra? El tractament fiscal segueix els comptes, per exemple, per depreciació, o existeixen regles específiques sobre el sanejament fiscal de la inversió en actius fixos?
Joan-Francesc: A Andorra, les inversions en actius fixos segueixen les normes comptables internacionals. L’amortització derivada d’aquestes inversions és deduïble a efectes de l’impost sobre societats. El tractament fiscal està alineat amb les pràctiques comptables reconegudes internacionalment.
Pot aportar més detalls sobre la deducció especial per inversions en capital, inclosos els criteris i procediments d’elegibilitat?
Joan-Francesc: La deducció especial per inversions de capital preveu una bonificació fiscal del 5% sobre l’import total de la inversió. Això s’aplica als béns immobles o altres béns patrimonials, i els criteris d’elegibilitat poden variar. Es recomana consultar les disposicions fiscals específiques o consultar un dels experts financers de clickand per obtenir assessorament específic en funció de la naturalesa de la inversió.
Demana cita amb un expert
Pel que fa a l’inventari, tot i que vostè esmenta que no hi ha regles fiscals o de valoració específiques, pot explicar com es determina generalment el valor dels inventaris a efectes fiscals?
Joan-Francesc: En absència de normes fiscals específiques, la determinació del valor de les existències pot seguir generalment els principis comptables internacionals. Això sovint implica l’ús de mètodes com el cost mitjà ponderat o FIFO (first in, first out). Els detalls precisos poden dependre de la naturalesa de l’inventari i de les pràctiques comptables adoptades per l’empresa.
Pel que fa a les regles fiscals dels derivats, atès que no hi ha regles específiques esmentades, els guanys o pèrdues relatius a aquests instruments se sotmeten, amb caràcter general, a les regles de tributació estàndard dels guanys patrimonials?
Joan-Francesc: En absència de normes fiscals específiques sobre derivats, els guanys o pèrdues relacionades amb aquests instruments podran ser tractats d’acord amb les normes generals de l’impost sobre plusvàlues. Això pot incloure determinar quan es realitza el guany o pèrdua i incloure’l en la base imposable als tipus impositius aplicables.
Podríeu aprofundir més sobre les normes antielusió a Andorra, en particular pel que fa als principis d’erosió de la base imposable i trasllat de beneficis?
Joan-Francesc: Les normes antielusió a Andorra es basen en els principis d’erosió de la base imposable i trasllat de beneficis. Aquests principis tenen com a objectiu prevenir l’evasió fiscal i l’evasió fiscal evitant que les empreses traslladin artificialment els beneficis a jurisdiccions fiscals més favorables. Les normes antielusió poden incloure disposicions sobre preus de transferència, informes amb finalitats internacionals i altres mesures per garantir una fiscalitat justa i transparent.
Pot aclarir si la informació internacional a Andorra segueix les directrius model de l’OCDE sobre intercanvi automàtic d’informació (CRS) o altres estàndards internacionals?
Joan-Francesc: La comunicació internacional d’informació a Andorra està regulada pel Conveni multilateral sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal. Aquest conveni té com a objectiu facilitar l’intercanvi d’informació fiscal entre les jurisdiccions signatàries. Si bé aquest conveni podria alinear-se amb els estàndards internacionals, es recomanaria consultar el text específic del conveni per obtenir detalls específics sobre com es porta a terme l’intercanvi d’informació.
Pel que fa a la consolidació fiscal, pot aportar detalls addicionals sobre les circumstàncies en què està permès a Andorra?
Joan-Francesc: La integració fiscal a Andorra està permesa en determinades circumstàncies. No obstant això, només les empreses andorranes poden formar part d’un grup consolidat. El detall concret de les circumstàncies i els criteris d’elegibilitat es poden regir per la legislació fiscal andorrana, i convé consultar aquestes disposicions per obtenir informació precisa.
Llegeix el nostre article sobre integració fiscal
Podria posar algun exemple concret de com funcionen les regles antihíbrides a Andorra?
Joan-Francesc: Les regles antihíbrides estan dissenyades per evitar situacions en què una entitat pugui aprofitar les diferències entre els sistemes fiscals de diferents jurisdiccions. A falta d’informació específica sobre les normes antihíbrides a Andorra, un exemple podria incloure disposicions per evitar instruments o estructures financeres que es podrien utilitzar per generar deduccions fiscals en una jurisdicció sense incloure aquestes quantitats en la base imposable d’una altra jurisdicció.
Pel que fa als impostos indirectes, hi ha llindars o exempcions específiques per a l’impost sobre el valor afegit (IVA) o altres impostos indirectes?
Joan-Francesc: Els detalls concrets dels llindars o exempcions de l’IVA o altres impostos indirectes a Andorra es poden regir per la legislació fiscal. Es recomana consultar aquestes disposicions per obtenir informació específica sobre els llindars o exempcions aplicables.
Finalment, es pot aclarir si l’impost de sortida en cas de canvi de residència es basa en el valor de mercat actual o en el valor fiscal dels actius?
Joan-Francesc: L’impost de sortida en cas de canvi de residència a Andorra es basa en el valor raonable de mercat dels actius de l’empresa i el valor fiscal d’aquests actius. Això podria implicar valorar els actius al seu valor de mercat actual en el moment del canvi de residència. Els detalls precisos del mètode de valoració poden regir-se per la legislació fiscal i poden requerir una valoració professional.
Resum sobre fiscalitat i impost sobre societats a Andorra
Concloent aquesta entrevista exclusiva sobre fiscalitat a Andorra amb Joan-Francesc Montané Debias, queda clar que aquest petit país de 468 quilòmetres quadrats ofereix un entorn fiscal únic i atractiu per a les empreses. La claredat del sistema tributari únic, la competitivitat dels tipus impositius, els règims especials favorables i l’aposta per les normes internacionals el converteixen en una opció atractiva per a empresaris i inversors.
Joan-Francesc va destacar la flexibilitat del sistema, que permet a les empreses beneficiar-se d’importants exempcions i beneficis fiscals, especialment en l’àmbit de la propietat intel·lectual. A més, els esforços continus d’Andorra per harmonitzar les seves pràctiques amb protocols internacionals, com els convenis de doble imposició, reforcen la seva reputació com a destinació fiscal segura i responsable.
Les perspectives optimistes de futur, amb possibles reformes legislatives centrades en la inversió estrangera i la tecnologia, fan pensar que Andorra es manté atenta a l’evolució global i conserva el seu atractiu fiscal únic.
Agraïm calorosament a Joan-Francesc per compartir la seva profunda experiència i consells perspicaços, proporcionant una visió clara i completa del panorama fiscal a Andorra. Aquesta entrevista és un recurs valuós per a aquells que es plantegen aventurar-se en el món empresarial d’aquest petit però dinàmic principat.
Demana cita amb clickand